Résultats de recherche de titre
Articles 1 à 12 sur 12

Quina nit: El disc que va canviar les nostres vides
Par Pep Sala, Joan Capdevila. 2021
En motiu del 30è aniversari de la publicació del mític disc «Quina nit», els Sau ens expliquen totes les anècdotes,…
curiositats de concerts inoblidables i moments irrepetibles. Un dels grups pioners del rock català i de més èxit dels anys 90, deu discos i un munt de cançons que han aconseguit arribar fins els nostres dies. Quina nit és el disc que catapulta Sau a l'èxit al 1990. ha venut més de 100.000 còpies i te un himne, El Boig per tu, la cançó més radiada de la història del nostre país. En el 30è aniversari de la seva publicació, la banda SAU30 ho celebra amb el seu públic amb un concert "Quina nit, Quina lluna, que s'emetrà a TV3 al desembre, una gira que comença al gener i un llibre on Pep Sala i en Joan Capdevila, ens expliquen què va passar durant la creació, enregistrament, promoció i gira d'aquest disc únic. Un munt d'anècdotes i curiositats, que ens transportaran als 90, a concerts inoblidables i moments irrepetibles. Un llibre per recordar Sau, les seves cançons i recordar-nos a nosaltres. Pep Sala és un dels músics més influents de la música catalana. Pianista, guitarrista, compositor, arranjador, lletrista i productor, a Sau, Pep Sala & La Banda del Bar i en solitari. Ha col·laborat amb artistes d'arreu del món com Robbie Robertson, Jackson Browne, Steve Hogarth, Kathy Chiavolla, Joan Manel Serrat, Luz Casal, Josep Carreras, Sergio Dalma, Shakira, Dyango. Joan Capdevila, considerat el tercer Sau, va ser colletrista, manager i cofundador de la banda.
El músic de l'americana vermella: Joan Viladomat i la Barcelona descordada dels anys vint
Par Jaume Collell. 2013
Jaume Collell, amb El músic de l’americana vermella, ha escrit la biografia vibrant i plena de vida d’un dels músics…
més excepcionals i desconeguts d’aquest país: Joan Viladomat, i, alhora, la història de la Barcelona del Paral·lel, la més insòlita, bigarrada i divertida que es recorda. Durant els anys vint Barcelona és xauxa: les dones fumen i porten cotxe, els cafès tenen orquestra i als teatres s’hi fa striptease, boxa i circ. Els artistes alcen la indústria del sarau enmig de meuques i crupiers. Joan Viladomat, amb el bigoti conspicu i l’armilla descordada, posa en solfa el vici, del bracet de Garzo, Misterio, Amichatis, els Santpere, també els poetes de l’Espanya negra. Ensinistra cançonetistes a l’acadèmia, ven cuplets per un ou ferrat i toca el piano amb una americana llampant. Es mofa del catalanisme i el feminisme, dels transsexuals i els cubistes. Compon sardanes, tangosi sarsueles del género ínfimo. El músic porta sotana els anys de seminari. Del bressol tèxtil, prop del Ter, el seu «Fumando espero» aviat arriba a les ribes del Plata. El 1926 es fan més de 500 funcions del quadre líric El tango de la cocaína al teatre Victòria. Li editen pasodobles a París i foxtrots a Berlín i Nova York. Dedica «Catalunya plora» a la mort d’Àngel Guimerà, que no para de sonar, d’Emili Vendrell a Los Relámpagos, tal com el popularíssim «El vestir d’en Pasqual», de Núria Feliu a Hidrogenesse. No surt a l’Enciclopèdia Catalana, però els seus èxits s’escampen per Europa i Amèrica, i de Tòquio a Sydney, des dels discos de pissarra fins a la televisió per cable i YouTube.
Els germans
Par Terenci. 2015
Els germans planteja un debat, ben viu encara, sobre dos models educatius. Dèmeas, defensor aferrissat de les virtuts formatives de…
la disciplina, educa un dels seus dos fills, Ctesifó, amb rigor i severitat, alhora que confia l’altre, Èsquinus, al seu germà solter Mició, home hel·lenitzat, liberal, sensible i dedicat a l’otium. Però resulta que tots dos pupils cometen entremaliadures semblants, de manera que la severitat antiga es revela ben poc eficaç. És, en definitiva, l’obra que fa reflexionar sobre si l’educació del jovent ha de ser permissiva o repressiva. I el debat queda obert fins al final. Molts crítics consideren Els germans l’obra mestra de Terenci. De fet, apareix al centre de qualsevol debat sobre l’educació, i és un punt de referència en l’Emili de Rousseau (1762) i també en Goethe, que es feia dir Mició pel seu fill August, al qual, al seu torn, li agradava definir-se com Èsquinus.
Antígona
Par Sófocles. 2022
Antígona, de Sòfocles, és segurament l’expressió literària antiga més sublim del conflicte humà entre els dictats de la consciència pròpia…
i les lleis establertes pels homes. Creont, rei de Tebes, ha prohibit sepultar el cadàver de Polinices, que s’ha alçat en armes contra ell. Antígona, però, la germana de Polinices, el desobeeix. I el seu acte i les conseqüències terribles que comporta també són l’expressió del sacrifici personal a causa d’un convenciment que, en aquest cas, té la raó de ser en la pietat entre germans. Ressenya:«La lluita per una justícia que està per damunt d'unes lleis concretes, la lluita pels drets no escrits, no legislats, però inherents en la persona humana..., aquest és el tema de l’Antígona. I per això és una de les tragèdies gregues més valorades.»De la introducció de Joan Castellanos i Vila
Èdip Rei
Par Sófocles. 2022
Molts crítics consideren Èdip Rei l’obra mestra de Sòfocles. Èdip ha esdevingut rei de Tebes, després de vèncer l'Esfinx i…
de casar-se amb Iocasta, vídua del rei Laios. Sense saber-ho, Èdip ha mort el seu pare en una baralla quan tornava de Delfos de consultar l'oracle i s'ha casat amb la seva mare. Una terrible pesta s'ha ensenyorit de Tebes i Èdip cerca les causes de l'infortuni fent una consulta a l'oracle d'Apol·lo a Delfos i també a Tirèsias, el sacerdot endeví de Tebes. La resposta és clara: la pesta s'acabarà quan hagi estat venjada la mort de Laios. Èdip és l'heroi tràgic per antonomàsia: l’home just, intel·ligent, pietós envers els déus, que vol conèixer la veritat pel bé del seu poble, costi el que costi; i que no defalleix en l’intent de descobrir-la, malgrat que, a mesura que s’hi apropa, ja intueix que serà la causa de la seva ruïna. La solució diversa amb què Iocasta i Èdip afrontaran el coneixement de la veritat és també el reflex de dues maneres d’encarar les dificultats vitals.
Els germans
Par Terenci. 2022
Els germans planteja un debat, ben viu encara, sobre dos models educatius. Dèmeas, defensor aferrissat de les virtuts formatives de…
la disciplina, educa un dels seus dos fills, Ctesifó, amb rigor i severitat, alhora que confia l’altre, Èsquinus, al seu germà solter Mició, home hel·lenitzat, liberal, sensible i dedicat a l’otium. Però resulta que tots dos pupils cometen entremaliadures semblants, de manera que la severitat antiga es revela ben poc eficaç. És, en definitiva, l’obra que fa reflexionar sobre si l’educació del jovent ha de ser permissiva o repressiva. I el debat queda obert fins al final. Molts crítics consideren Els germans l’obra mestra de Terenci. De fet, apareix al centre de qualsevol debat sobre l’educació, i és un punt de referència en l’Emili de Rousseau (1762) i també en Goethe, que es feia dir Mició pel seu fill August, al qual, al seu torn, li agradava definir-se com Èsquinus.
Els núvols
Par Aristòfanes. 2022
Els núvols és una sàtira sobre els canvis introduïts en els principis educatius vigents a l’Atenes del segle V a.C.…
Estrepsíades, un pagès ja vell, s'ha casat amb una dona de ciutat, procedent d'una bona família. Fidípides, el seu fill, malcriat per la mare des de petit, s'ha afeccionat als cavalls i ha arruïnat el pare que és perseguit pels seus creditors. Després d'una nit d'insomni, Estrepsíades idea un magnífic pla: portarà el seu fill a l'escola dels sofistes, regentada per Sòcrates, on aprendrà l'art de convèncer amb la paraula. Però el noi es nega a anar-hi i és el vell en persona qui, assetjat pels creditors, decideix acudir al «pensatori». L'aprenentatge, però, resulta un fracàs, ja que Estrepsíades és incapaç d'assimilar res i l'únic que aconsegueix és desesperar Sòcrates amb les seves ximpleries. Una sàtira enginyosa del nou model d'educació que els sofistes anaven introduint en la societat atenesa de l'època i que tanta por devia fer als defensors dels valors tradicionals, perquè els mètodes sofístics ho posaven tot en qüestió: la moral, la virtut, la justícia, la veritat,...
Lisístrata
Par Aristòfanes. 2022
Lisístrata es va estrenar l’any 411 a.C., en un moment crític per Atenes, cada cop més asfixiada per la guerra…
contra Esparta. Durant la llarga guerra del Peloponès, atenesos i espartans deixen de banda les seves llars i els seus deures familiars. Per posar fi a la situació, la bella Lisístrata cridarà les dones dels dos bàndols a una revolta sense precedents: una vaga de sexe que forci la reflexió dels soferts combatents. El doble missatge pacifista i feminista de Lisístrata -i el seu caràcter eventualment vodevilesc- ha fet que sigui l’obra d’Aristòfanes més representada, imitada i adaptada des de mitjan segle XIX ençà, no solament en el teatre de text, sinó també en el teatre musical, en l’òpera, en el cinema i en el còmic, arribant fins i tot a esdevenir una eina simbòlica de denúncia de conflictes armats contemporanis.
El soldat fanfarró
Par Plaute. 2022
El soldat pagat de sí mateix i l’esclau murri còmplice del seu amo, protagonistes d’aquesta obra, són dos dels caràcters…
de Plaute amb més influència en la comèdia europea de tots els temps. A Efes, Pirgopolinices, soldat fanfarró i vanitós, ha segrestat l’amant de Plèusicles, Filocomàsia. Per alliberar-la, Palestrió, esclau de Plèusicles, li para una trampa: fa veure que la cortesana Acrotelèucia, que fingeix ser l’esposa del veí ancià del soldat, Periplectomen, se n’ha enamorat perdudament de Pirgopolinices. Aquest, convençut d’haver fet una bona conquesta, es desempallega de Filocomàsia. Mentrestant, Periplectomen, fingint indignació per la gosadia del soldat, li prepara una bona pallissa.
Medea
Par Eurípides. 2022
Amb Medea Eurípides dona el tret de sortida d'un dels caràcters femenins que més han seduït literats, cineastes i creadors…
plàstics del segle XX. Medea és un dels personatges femenins més polièdrics de la tragèdia de tots els temps: dona i fetillera, esposa i amant, filla, germana i mare, símbol de la dona humiliada i venjadora fins a l'extrem del seu propi dolor. Abandonada pel seu espòs Jàson, que vol casar-se amb la filla del rei de Corint, se sent enganyada i menystinguda i actua en conseqüència: primer assassina la seva rival i després mata els fills que ha tingut amb Jàson. Eurípides va néixer a Salamina cap al 480 aC i amb Èsquil i Sòfocles és un dels tres grans poetes tràgics. Va escriure al voltant de noranta obres, entre les quals Alcestis, Les suplicants i Electra i, tot i no tenir gaire èxit en la vida, va obtenir quatre premis en els concursos actuals atenencs. Després de la seva mort cap al406 aC a la cort del rei Arquelau de Macedònia, on s'havia traslladat, la seva fama va escampar-se per tot el món grec. Les seves obres traspuen un gran escepticisme envers les creences religioses i un apropament a la forma humana de tractar i de resoldre els problemes.
Qui toca aquesta nit?: Una història del rock en 64 concerts
Par Ricky Gil Giner. 2023
Viure la música en directe és una experiència brutal. Sortir de casa, travessar la ciutat, arribar al local i saludar…
els amics. Barrejar-se entre la gent, els llums que s'apaguen, esperar la primera nota, compartir l'excitació. Aquell moment indescriptible en què toquen la teva cançó. Ricky Gil ha viscut molts concerts en primera persona, a dalt de l'escenari amb les seves bandes o com a espectador d'algunes de les figures més monumentals del rock, del blues, del soul, del punk i d'altres gèneres. I a Qui toca aquesta nit? ens convida a reviure'ls amb un gran talent narratiu. Sisa i Melodrama, Ramones, Bob Dylan, Bruce Springsteen, Curtis Mayfield, Gato Pérez, Elvis Costello, PJ Harvey, Toots and the Maytals, Sex Pistols, Els Surfing Sirles, Neil Young o The Pretenders són alguns dels grans noms que protagonitzen aquestes pàgines. Seixanta-quatre concerts des del 1977 fins avui, a sales mítiques barcelonines (del Zeleste a l'Apolo, de la Monumental al Palau d'Esports, del Bikini a l'Studio 54) i també a Londres o a Nova York.«La música que vam estimar s'esvaneix a cada moment, escriu Ricky Gil, però queden per sempre a la memòria aquells instants en què "després de sortir de casa i just abans d'arrancar la Lambretta, tornàvem a preguntar: Qui toca aquesta nit?».
Entreacte
Par Rut Vidal Oltra. 2023
Una novel·la esperpèntica, divertida, que narra els embolics d'una família en la qual res és el que sembla. La Sofia…
organitza una trobada amb els seus quatre fills a la casa d'estiueig de l'Empordà per escampar les cendres del pare, un reconegut director de teatre, i llegir el seu testament. El cap de setmana, però, es converteix en una trobada tensa a causa dels secrets que amaguen els membres de la família, les enveges que traspuen, les confessions que es revelen i els retrets inevitables que sorgeixen quan finalment el notari, un amic de la família, obre el testament i llegeix les últimes voluntats del pare. «Va baixar al menjador desitjant no trobar-se ningú. Havia de pensar quina estratègia li calia seguir i necessitava un cafè per fer-ho. Si ho destapava tot, la Sofia sabria que s'havia separat i que ho havia amagat. Això podia ser un drama en tres actes i no estava disposada a aguantar-ho. Si no deia res, s'hauria de menjar els punys davant de l'Eva. Com podia ser tan truja, la seva germana?».